dimarts, 20 de desembre del 2011

Facebook Places permet editar la informació d’altres pàgines



Atenció a tots els que gestioneu pàgines d’establiments o locals a Facebook. Segons em descobreix en @xatobo, tots els usuaris de d'aquesta xarxa social poden editar part de la informació de contacte de les FanPages que hagin activat l’opció de Facebook Places o que hagin introduït la seva adreça física. Aquest fet pot ser perjudicial per a aquestes pàgines ja que qualsevol persona pot editar informació que nosaltres considerem com a important.

Us presento un parell d’exemples que m’ha fet arribar el mateix @xatobo. Tothom qui ho vulgui pot editar la informació de contacte més essencial: nom, direcció, ciutat, telèfon, web i correu-e de les pàgines de l’Ajuntament de Berga o del de Campdevànol.



Això és així des de fa uns mesos, quan Facebook va presentar Suggest Edits, una eina per fer que tothom pogués editar la informació incorrecta dels diferents establiments i locals introduïts a Facebook Places. Fins aquí ho trobo bé, ja que hi ha molts locals sense administrar que necessiten una actualització. Ara bé, no em sembla adient que tothom pugui editar la informació d’una pàgina que ja té un administrador. Què passaria si algú amb mala fe edités un dels meus locals per fer-me la punyeta? Què passaria si la meva FanPage redirigeix a una pàgina pornogràfica, per exemple?

dissabte, 3 de desembre del 2011

Google+: Val la pena fer-hi una pàgina d'empresa?


Google va presentar fa pocs mesos el seu últim intent en Xarxes Socials: Google+. Tot i que la xifra d’usuaris d’aquesta eina creix de mica en mica (diuen que ja ha passat la barrera dels 50 milions) sembla que a vegades li costi guanyar en profunditat i que els usuaris facin servir aquesta eina de comunicació social.


Fa unes setmanes, Google+ va anunciar que obria el servei de pàgines per a empreses. Una reclamació molt esperada per les empreses. Des d’aleshores, moltes marques s’hi ha afegit, esperant poder conversar i enviar els seus missatges a aquests nous seguidors.

Val la pena, però, fer-se una pàgina a Google+? La resposta és complicada, ja que les dues respostes tenen defensors i detractors:

Uns poden dir que no, que no val la pena perquè hi ha relativament poca gent apuntada a la xarxa (si ho comparem, per exemple amb Facebook o Twitter). A més, bona part dels usuaris són inactius: o entren poc a Google+ o no hi entren pràcticament mai. Per tant, tots els esforços dedicats poden resultar pocs productius.

Uns altres, però, poden dir que sí, que val la pena. Evidentment, Facebook té una implantació en el territori molt gran i arriba a milions de persones. A Google+ encara li falta molt recorregut, però per contra és molt més fàcil posar-se en contacte amb els seguidors perquè la xarxa no està saturada de missatges, com passa a Facebook.

Quina és la resposta correcte? Al final, la millor solució passa per saber combinar les dues realitats i treure’n el màxim profit. Crec que és interessant que les grans marques tinguin l’espai creat a Google+ i que, de mica en mica, s’hi vagin implicant. Crec que la majoria d’esforços encara s’han de concentrar a Facebook i Twitter, però sense deixar de banda el perfil de Google+. Qui sap si en un futur acaba sent la Xarxa Social de referència?

Quina creieu que és la millor resposta?

Abans d’acabar, dos Bonus Tracks:

Canal oficial de les pàgines de Google+: Google+ Your Business.
Un directori semi-oficial de pàgines de Google+: G+ Business Pages Directory. Molt interessant.

divendres, 11 de novembre del 2011

Facebook: Com amagar les històries que no ens interessen

Sobre el paper, Facebook és una xarxa social que ens ha de permetre estar en contacte amb els nostres amics i aficions. En la realitat, molts dels missatges que voldríem veure queden enterrats per les actualitzacions de la resta de contactes, que inunden el nostre Facebook i que ens impedeixen trobar els missatges dels nostres amics reals.

Si voleu seguir les actualitzacions del vostre cercle d’amistats o familiars i voler evitar quedar colgats per les històries de la resta de contactes, us recomano que seguiu aquests passos:
  • Gestioneu la vostra llista d’amistats. Reviseu a qui teniu com a amistat per detectar falsos amics de Facebook o empreses que es fan passar per persones. Elimineu a aquella gent que actualitza sobre coses que no us interessen o aquells amb qui ja no voleu tenir cap mena de relació.
  • Marqueu com a Top Histories les actualitzacions més importants. Facebook ens permet marcar com a important els missatges que més ens agradin. Si ho feu, Facebook mostrarà més missatges d’aquella persona perquè els considerarà més importants per a vosaltres.
  • Marqueu quantes actualitzacions voleu rebre d’una persona. Per a cada un dels nostres contactes podem marcar quantes actualitzacions podem rebre. Tenim tres opcions: totes les actualitzacions, la majoria d’actualitzacions i només les importants. Per escollir entre aquestes opcions, hem de buscar el botó Subscribed que trobarem si posem el ratolí sobre la foto del contacte en el Canal de Notícies o en el perfil personal d’aquesta persona. També ho trobarem a la part superior dreta de cada una de les seves actualitzacions.
  • Marqueu quines subscripcions voleu rebre d’aquella persona. També podem marcar quin tipus de missatges volem rebre d’aquella persona. Podem triar entre esdeveniment en directe, actualitzacions, fotos, jocs, comentaris, música... Si desmarquem alguna de les opcions, ja no en veurem més actualitzacions d’aquell tipus. Per activar/desactivar aquestes opcions, hem de buscar el botó Subscribed, del que us he parlat fa unes línies.
  • Amagueu les notícies que no us interessin. A la part dreta de les actualitzacions podrem veure una opció que es diu “Amaga la notícia”. A més notícies amagades, més actualitzacions rebrem d’aquella persona.
  • Desentén-vos de les amistats. Si marquem aquesta opció, Facebook ens deixarà de mostrar notícies d’aquella persona.

Si teniu més recomanacions, deixeu-les als comentaris!

divendres, 4 de novembre del 2011

Quines amistats hem de tenir al Facebook

Molta gent creu que tenir milers d’amics al Facebook significa tenir molts amics a la vida real. Aquesta, però, és una afirmació falsa. No tots els nostres amics de Facebook són amics íntims en la realitat, aquells a qui els hi explicaríem els nostres secrets. Al contrari, a Facebook i a les Xarxes Socials podem arriba a compartir la nostra vida amb centenars de persones que fa anys que no veiem.



Fa uns quants anys, la gent competia per veure qui tenia més amics. Aquesta tendència, per sort, sembla que comença a canviar. I cada cop hi ha més gent que selecciona molt bé les seves amistats i cuida de les persones amb qui és amiga al Facebook. Controlar quines amistats tenim i seguir un criteri determinat a l’hora d’acceptar noves amistats ens permetrà controlar la privacitat de tot allò que fem.

Cadascú pot fer servir el criteri que més li convingui, però recomano que aquests criteris sempre hi siguin. Sempre ens hem de preguntar: “Vull que tothom sàpiga que faig o que penso?” “Vull que gent que potser no conec sàpiga els detalls de la meva vida?”. Oi que no permetem que tothom entri a la casa nostra? Doncs el mateix hem de fer a les Xarxes Socials.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Copiar el treball dels altres pel teu propi bloc

Una de les coses que MAI es poden fer en les Xarxes Socials és copiar el contingut i el treball d’altres professionals i fer-lo passar com a teus. Això és el que ha fet una planificadora de bodes que en el seu bloc i en la seva pàgina de Facebook feia passar com a propis els treballs d’altres planificadores, fent creure que ella havia organitzat tot el casament i els detalls que l’acompanyen. El descobriment de l’engany i l’allau de crítiques l’han feta tancar la seva pàgina de Facebook i això la obligarà a exiliar-se professionalment (en el millor dels casos).

En el bloc en qüestió, aquesta planificadora de bodes (WP en l’argot) explicava, amb tot luxe de detalls i fotos, tot allò que havia estat fent en diversos enllaços; els detalls de la núvia, de les dames d’honor, dels infants, etc... L’estètica del bloc i de les entrades poden fer pensar que realment aquesta noia en sabia... fins que s’ha descobert l’engany.

La necessitat de crear un TT a Twitter

Twitter manipula els TT segons els seus interessos. Aquesta crítica ha causat cert furor a Internet i a les Xarxes Socials ens els últims mesos, al considerar que l’innocent ocellet no és tant innocent com nosaltres pensem. En aquest cas, la crítica acusa a Twitter de destacar a voluntat uns TT per sobre de la resta i ocultar a aquells que no vol veure.

Aquesta crítica és més sensacionalista que real. És molt fàcil i cridaner dir que “Twitter manipula”, però resulta més complicat demostrar-ho. Twitter -com el cercador de Google- té el seu propi sistema de classificació de temes. Tot i que es poden entreveure alguns d’aquests mecanismes, és un sistema privat i desconegut. Si algú hi té accés o té proves de la manipulació de Twitter, que les presenti.

A més, la polèmica és d’allò més artificial. Defenso i m’agrada que la gent s’organitzi i creï TT reivindicatius. De fet, he participat a l’hora de difondre alguns d’aquests missatges (per exemple, l’etiqueta #twitterencatala). Però també crec que buscar ser TT és una acció artificial i allunyada de l’esperit de les Xarxes Socials.

Un TT hauria de ser un tema esporàdic i natural. Sigui quin sigui, la seva missió hauria de ser reflectir el pensar dels usuaris de Twitter en aquell determinat moment. Crec que buscar crear un TT és artificial i que va en contra de l’esperit de Twitter.

Em desagrada la tendència creixent de crear un terme que sigui TT perquè sí. Ser TT hauria de ser una conseqüència d’una acció, no l’objectiu. A Twitter hem de difondre el nostre missatge a qui ens vulgui, no esperar ser TT, ni RT ni tenir mencions. Si ho fem bé, tot això arribarà per si sol. Recordeu, per exemple, el cas del hastag #jovullvotaradeuespanya. TT mundial sense necessitar que ningú el promogués.

Més informació:
ARA.cat:
Prevencions 2.0: cinc motius per desconfiar de Twitter
Tres consells bàsics per 'ocupar' el TT de Twitter

dimecres, 21 de setembre del 2011

La comunicació 2.0: més que Xarxes Socials

Els que hem seguiu per Twitter sabreu que, des de la setmana passada, tinc una petita secció al programa matinal d’El primer cafè de Ràdio Igualada en la que parlem de Xarxes Socials i eines TIC i que fem amb col·laboració amb TICAnoia, la comissió TIC de l’Anoia. Com que l’experiència és molt bona, us deixaré cada setmana una entrada amb allò que hagi explicat al programa. Espero que us agradi!

I comencem parlant del concepte comunicació 2.0, un terme que està molt de moda però que poca gent sap d’on ve i que tothom relaciona amb les Xarxes Socials. De fet, aquestes són una conseqüència de la comunicació 2.0 i no tenen res a veure amb l’origen del terme, com molta gent creu.

El concepte 2.0 identifica una nova manera d’entendre la comunicació a Internet. En les primeres pàgines web, la comunicació era unidireccional. Només hi havia un canal de comunicació: de l’emissor al receptor. Això comença a canviar cap a començaments de segle, quan els visitants a una pàgina esdevenen també autors d’informació. És a dir, quan els visitants tenen el poder de publicar informació al web.

El concepte comunicació 2.0 va quallar gràcies a Tim O’Reilly, de l’empresa editora O’Reilly Media, quan al 2004 va organitzar una conferència amb aquest nom. El concepte té moltes connotacions informàtiques: si la segona versió d’un programa de software s’anomena 2.0, doncs la segona versió de les pàgines web és el Web 2.0. Així de fàcil. Aquest Web 2.0 es defineix amb quatre grans característiques: generació de continguts per part dels visitants, elaboració de continguts de forma col·laborativa, possibilitat de compartir continguts i creació de pàgines web adaptades a tots els usuaris.

La primera característica ja l’hem explicat: és la que ens permet, per exemple, crear o modificar articles en pàgines webs, comentaris o fòrums. La segona característica explica que aquests continguts no els crea una sola persona, sinó que es creen de forma col·laborativa entre diferents membres d’un mateix equip... o gràcies a un exèrcit anònim de voluntaris que hi col·labora desinteressadament. Per exemple, el projecte de la Viquipèdia.

Un cop aquests continguts estan generats, és el moment de compartir-lo amb el món exterior. Quan més fàcil sigui compartir-los amb tothom, més 2.0 seran. L’última característica és més tècnica, ja que afecta al disseny i la maquetació de les pàgines per construir-les de manera que tothom hi pugui accedir i participar-hi.

Molta gent creu que la comunicació 2.0 és només Xarxes Socials, però no és així. Aquest concepte neix al 2004, el mateix any que ho fa Facebook i dos abans de que ho faci Twitter. El que és cert és que les Xarxes Socials aprofiten al màxim tot això que em comentat: continguts fets pels usuaris, elaboració de forma cooperativa, facilitat de compartir i estructures molt fàcils per poder-hi accedir.

Per acabar, només apuntar-vos que hi ha qui ja parla de Web 3.0. Com serà aquest Web? Segons els experts, serà el web intel·ligent o semàntic. En el Web 3,0, nosaltres navegarem i serà el mateix navegador qui ens mostri els millors resultats segons allò que nosaltres necessitem. El Web 3.0 serà prou intel·ligent per dir-nos exactament allò que busquem. Per exemple, si jo busco per “tallers mecànics”, m’ensenyarà aquells que estiguin més a prop de la meva localització.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Com crear Cercles a Facebook i Twitter

Els cercles de Google+ han estat els protagonistes de les Xarxes Socials aquests últims dies, ja que ens permeten classificar a les nostres amistats per amics, familiars, coneguts, networking... o com nosaltres vulguem. Poca gent sap, però, que Facebook i Twitter ja disposaven d’eines similars abans de la irrupció de Google+ i que ens permeten fer el mateix. A continuació us explico com integrar-ho en cada una d’aquestes xarxes socials.

Un dels avantatges de crear llistes és que podem agrupar les nostres amistats i interessos de la manera que nosaltres vulguem. Per exemple, podem crear llistes d’amics i coneguts; entitats varies; persones que ens interessa seguir per fer-hi networking, etc.. Amb les llistes podem veure què expliquen els nostres amics sense por a que un comentari quedi enterrat sota desenes de missatges posteriors.

A Facebook, és tan fàcil com crear Llistes d’Amics. Per a fer-ho, hem d’anar a l’opció “Compte/Edita els teus amics” que trobareu a la barra superior i fer clic al botó “Crea una llista”, on podrem posar-li un nom i seleccionar les amistats que hi volem incloure. Com a la xarxa social de Google, podem posar varies amistats en diferents grups.

divendres, 22 de juliol del 2011

PODCAST: Els seguidors de Twitter

Aquesta temporada he tingut l'enorme privilegi de participar com a tertulià radiofónic en el programa "El primer cafè" de Ràdio Igualada amb el Jordi Còdol i el Jordi Marcé, on hem parlat de molts i variats temes.

En aquesta entrada, us deixo una conversa que vàrem tenir ara fa unes setmanes sobre l'ús de Twitter i com tractar als nostres seguidors. Entre d'altres, parlem sobre perquè hem de seguir a determinades persones i què hem de fer quan una persona ens comença a seguir. Espero que us serveixi i que en pogueu treure profit!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Convertir un perfil personal en FanPage

Convertir un perfil personal de Facebook en una FanPage és un procés simple i ràpid que podem fer en qüestió de minuts. Abans de realitzar cap pas, però, us recomano que us llegiu tota l'explicació i els passos per a que sàpigeu en tot detall que s'ha de fer i que s'ha de tenir en compte.

Abans de començar amb la migració, pot ser una bona opció intentar fer una còpia de seguretat del nostre compte. Ho podeu fer a https://www.facebook.com/editaccount.php i buscar l’opció “Baixa la teva informació”. Segurament trigareu un parell de dies en rebre aquest material -si és que arriba. Un cop hem baixat les nostres dades (ja sigui de forma automàtica o manual), podem començar

1) Abans que res, us recomano que comproveu que el nom de la vostra empresa o organització estigui escrit tal com vosaltres vulgueu que apareixi. Els sistemes que disposa Facebook per canviar els noms de les pàgines no sempre estan disponibles (per exemple, si tenim més de 200 fans). Abans de fer res, canvieu el nom de la vostra empresa per evitar complicacions en el futur. Si teniu menys de 200 fans, no us heu de preocupar.

2) Hem d’anar a https://www.facebook.com/pages/create.php?migrate. Vigileu que el perfil escollit sigui el que voleu canviar (consulteu la fotografia de la part esquerra). En aquest punt, hem de triar el tipus de pàgina (dependrà de quin tipus d’organització siguem). En l’exemple, he triat “Artista, grup o personatge públic”.


3) Al fer click sobre la opció desitjada, ens sortirà un nou menú on harem d’escollir categoria i indicar-hi la informació que ens demanen.


4. A continuació, podem canviar el nom de la pàgina i després acceptem les condicions de les pàgines de Facebook. Atenció perquè de vegades pot ser que no ens accepti la nostra proposta. Recordeu el primer punt.

4. A continuació, ens sortirà una pantalla on ens avisa que perdrem totes les dades no guardades i on haurem de posar la contrasenya.


5. Un cop realitzat l’últim pas, ens apareixerà la FanPage. Podrem editar certa informació i hi apareixeran els nostres antics amics com a seguidors. Fixeu-vos que a “Administradors” hi surt el nostre antic perfil personal, tot i que no el podrem fer servir.


6. He creat el primer missatge i com veieu des del meu perfil personal bo, no he necessitat fer click en “M’agrada” per rebre les actualitzacions de la nova pàgina.


7. Actualitzem la informació de perfil que ens apareix a la part superior i anem a editar la pàgina. A administradors, veurem com segueix el nostre perfil anterior.

8. La conversió d'aquest perfil ens crearà un perfil especial a Facebook (una business accout, un perfil professional). Aquest perfil només ens servirà per controlar aquesta pàgina i res més. Ja no podrem veure els nostres amics ni seguir d'altres pàgines. La meva recomanació és posar el nostre perfil personal com a administrador de la nova pàgina, ja que per gestionar la pàgina no haurem de canviar de compte. Un cop ens haguem posat com a administradors, ja podem eliminar aquest perfil professional dels administradors d'aquesta pàgina


Espero que aquesta informació hagi estat útil. Si teniu qualsevol dubte, feu-m’ho saber.

Última edició de la pàgina: juny 2013

dilluns, 4 de juliol del 2011

Com convertir un perfil personal de Facebook en FanPage

Facebook demana ben clarament que els seus usuaris siguin persones reals. Tot i això, moltes organitzacions decideixen obrir perfils personals per al seus negocis o institucions.

En el meu cas, no accepto cap petició d’amistat provinent d’una organització i fa mesos vaig explicar algunes de les avantatges que comporta tenir una FanPage en comptes d’un perfil personal. A més, ja hi ha usuaris que comencen a esborrar aquests perfils perquè, al seu entendre, no els hi aporten res.

Un dels dubtes que les organitzacions es plantegen en aquest punt és com fer aquest canvi sense perdre les amistats que han anat recollint durant la seva trajectòria. Fa pocs mesos, Facebook va engegar un nou servei que en teoria permet convertir els perfils personals en FanPages de forma fàcil, senzilla i, teòricament, sense perdre amistat. A la pràctica, però, conec casos en els que les empreses que han fet aquest canvi no han obtingut els resultats esperats.

Per evitar problemes (i per poder explicar-vos) he decidit realitzar una prova amb un perfil fals. Aquesta setmana, convertiré el perfil de Fes-te Amic Meu (festeamicmeu_a_hotmail.es) d’una pàgina personal a una FanPage amb l’eina que us comentava. La meva intenció es catalogar els passos i explicar-vos el funcionament per a que, si ho feu, pugeu mantenir les amistats en la nova FanPage.

Si heu entrat aquest missatge a través d’aquest perfil fals, també volia donar-vos les gràcies per participar en aquest experiment. Un cop estigui realitzat, us prometo que s’eliminaran els dos perfils i el vostre Facebook no ho notarà.

dimarts, 28 de juny del 2011

Patatabrava.com, una xarxa social catalana i de referència en l’àmbit universitari

Patatabrava.com és una de les xarxes socials amb més història i prestigi de Catalunya, tot i que potser només es coneguda dins del seu àmbit social. Aquesta és una xarxa social oberta a universitaris de tot l’estat i que té 350.000 usuaris a tot Espanya. Avui us en parlo perquè he compartit un Cafè Digital amb en David Tardà i en David Caritg, dos dels socis de l’empresa, i perquè m’han semblat uns nois molt collonuts. La trobada ha estat dins del marc dels Cafès Digitals que organitzem des de TICAnoia, la comissió TIC de l’Anoia.

Patatabrava.com és la gran xarxa social dels universitaris. Està pensada com a punt de comunicació entre estudiants d’una mateixa universitat, facultat o carrera. És un gran espai on poder penjar apunts, preguntar com són les classes i les assignatures, buscar ofertes i promocions interessants o deixar anar la imaginació i parlar del que es vulgui. Patatabrava.com es va formar el 2002 -jo la vaig conèixer quan jo acabava els meus estudis- i quan encara molt poca gent sabia que era això del Facebook. Com tots els grans projectes, va néixer sense intenció de ser gran. El que havia de ser un espai de trobada per a companys de classe, avui aglutina una part important dels universitaris d’Espanya.

Els seus creadors van ser en David, l'Oriol Solé -el tercer soci- i en Felip Gordillo -que ja no està al projecte-, i alguns anys més tard s’hi van unir en David Tardà. Cap d’ells s’esperava l’enorme èxit que ha tingut. Recordo que alguns dels meus companys de promoció posàvem frases cèlebres als seus murs... una funció que encara avui està present a la seva xarxa social! A més, s’hi ha afegit altres novetats, com ara compartir apunts, conèixer gent nova, buscar pis d’estudiants i, fins i tot, comprar a la seva tenda virtual.

Feia temps que no sentia parlar de patatabrava.com, però m’ha impressionat la dedicació i l’esforç que aquests nois han dedicat a aquest projecte. Un projecte 100% català i que va engegar molt abans de que esclatés tot el boom de les xarxes socials.

Per cert, ja que avui parlem d’una xarxa social, us comento que tinc moltes ganes de presentar-vos una altra iniciativa que considero molt interessant. En breu la tindreu al Blog!

dissabte, 28 de maig del 2011

La comoditat de Facebook

Facebook permet saber, entre d’altres coses, el dia de l’aniversari de les nostres amistats i coneguts. Res de nou per a vosaltres. Aquesta és una característica molt útil i que molts usuaris utilitzen diàriament, ja que permet recordar de forma molt senzilla els aniversaris de la gent més propera... però també aquells que en un principi no coneixem.

Felicitat a algú per Facebook és tan senzill que, en part, em dóna la sensació que ha relativitzat la importància d’un aniversari. És a dir, com sé jo que la gent que em felicita ho fa perquè vol i se’n recorda o perquè ho ha vist al Facebook? Si traiem la nostra data d’aniversari a Facebook correm el risc de rebre molt poques felicitiacions o cap ni una... i si canviem la data del nostre aniversari per una de falsa, veurem com gent propera o que hauria de saber el nostre aniversari, es pensa que tornem a complir anys i ens torna a felicitar.

Qui en té la culpa? Facebook, per fer-ho massa fàcil i trencar un moment important? O nostra, per refiar-nos de Facebook? He de reconèixer que gràcies a la gran xarxa social, me’n recordo d’aniversaris que se’m podrien passar i d’altres que en principi desconeixia totalment (per sort, encara en recordo uns quans de memòria). Facebook ho ha fet tan fàcil, que hi ha dates que ja no cal que recordem i ens refiem totalment de la seva informació per felicitar aquella persona.

No podem demanar a la gent que memoritzi el nostre aniversari perquè ja tenim un espai que ens recorda quan arriben. Ara bé, hem de saber veure que hi ha coses que no poden passar exclusivament per les xarxes socials. Perquè si ara Facebook desaparegués, quants aniversaris ens perdríem? Reconec que, en el meu cas, me’n perdria molts. I el vostre?

dijous, 28 d’abril del 2011

Com gestionar els seguidors de Twitter

Quants seguidors he tenir a Twitter? A qui he de seguir? Perquè segueixo a aquesta persona? Aquestes són algunes de les preguntes que ens podem fer a l’hora de gestionar el nostre perfil a Twitter. Saber a qui seguir ens pot ajudar a treure el màxim profit d’aquesta xarxa social i, sobretot, a no perdre el temps amb temes que no ens interessen. A vegades, és millor seguir a poca gent però que aquesta gent ens aporti contingut de qualitat.

A Twitter, bona part dels usuaris es centren en seguir a tothom i esperen que tothom els segueixi. Aquesta opció ens pot portar alguns problemes. La sobredosi d’informació a Twitter ens pot fer perdre informació important, però també ens portarà informació que no ens interessa. Això pot comportar una pèrdua de temps important i, com en tota xarxa social, hem de saber dedicar-li el temps just. El primer pas ha de ser decidir perquè volem Twitter i quin ús en farem. A partir d’aquí, definirem els nostres seguidors.

Si el nostre Twitter és un espai personal, seguirem a les persones del nostre entorn, aquelles a les que apreciem i aquelles persones que diguin coses interessants per a nosaltres. Podem seguir a amics, familiars, coneguts, personatges públics a qui admirem (periodistes, presentadors, futbolistes, artistes...), empreses que ens caiguin bé, etc.

Si el nostre Twitter és una eina professional, aleshores haurem de filar una línia més depurada. En aquest cas, seguirem a aquella gent amb la que hem de mantindre contacte professional i també aquelles que siguin referències del nostre sector. Si sóc periodista, hauré de seguir als polítics amb Twitter; si sóc polític, hauré de seguir les institucions, mitjans de comunicació i a les entitats a les que m’adreço; i si sóc una entitat, hauré de seguir als membres de la comunitat, per posar alguns exemples.

En tots casos, el límit de les persones a qui seguim sempre el marquem nosaltres. Sempre hem de saber sí una persona ens és interessant o no. Si no ens aporta res de valor, el deixarem de seguir o no l’agregarem al nostre Twitter. Ningú ens obliga a seguir a gent que no volem, per molt que ells sí ens segueixin.

El meu consell és que seguiu aquelles persones que realment ens aportin continguts i informació de qualitat. Si penseu que els comentaris d’una persona no us aporten res, el millor que podeu fer és deixar-la de seguir.

Si teniu més dubtes, podeu deixar-me un comentari a l’entrada i intentaré resoldre’ls.

divendres, 25 de març del 2011

Facebook evita una fuita d’aigua en un pis de Barcelona

Les Xarxes Socials i Facebook ens poden ajudar més del que ens pensem. Tot i que de vegades siguin només un entreteniment, altres cops poden tenir molta utilitat. Si fa pocs dies sabíem que un noi als EUA havia evitat un robatori a casa seva gràcies a Facebook, aquesta setmana m’han explicat un cas molt semblant i que s’ha produït a casa nostra: Una barcelonina va evitar una fuita d’aigua gràcies a les xarxes socials i a Facebook.

Una de les meves alumnes en un curs que imparteixo a Barcelona em va explicar que un dels pisos del seu bloc tenia una fuita d’aigua. La veïna que hi viu passa llargues temporades a l’estranger i tot just feia pocs dies que se’n havia anat. Els veïns, preocupats, van intentar tallar l’aigua, però a fuita no es va aturar. Com que no tenien el seu telèfon mòbil (sí tenien el fix, però no els hi feia cap servei) no tenien cap manera de contactar amb ella. Segur?

La meva alumna va obrir el Facebook i va buscar a la seva veïna. Va trobar diferents persones amb el seu nom i a totes els hi va enviar el mateix missatge d’avís. En pocs minuts, la seva veïna es va posar en contacte amb ella i li va agrair l’avís. Un familiar va poder anar al pis i va descobrir que s’havia deixat l’aire condicionat engegat i que era el responsable de la fuita d’aigua.

Facebook i les xarxes socials són una nova forma de comunicació. Veurem si en un futur, a l’hora de donar-nos els telèfons, també ens donarem els nostres noms d’usuaris en les diferents xarxes socials per poder estar en contacte. Quans de vosaltres, per exemple, heu enviat un missatge privat a un amic/conegut/familiar a través de Facebook en comptes d’enviar un SMS?

dilluns, 21 de febrer del 2011

Com gestionar un perfil empresarial a Foursquare.

Vivim una època on moltes institucions i entitats volen tenir perfils a tots els Social Media: Facebook, Twitter, LinkedIn, Foursquare... A vegades, aquesta obsessió porta a situacions curioses i surrealistes com la que he viscut aquest matí. A l’obrir el correu, he vist que l’Ajuntament de Cerdanyola volia ser amic meu al Foursquare. No es tracta de que algú m’enviés una recomanació d’una “value” (la forma en com s’anomenen els diferents llocs i espais registrats en aquesta Xarxa Social)... sinó que algú del consistori havia creat l’usuari “Ajuntament de Cerdanyola” com si es tractés d’una persona normal.

Foursquare personal de l'Ajuntament de Cerdanyola
Totes les organitzacions volen tenir un perfil en les diferents Social Media per difondre el seu missatge. Ho trobo genial i ho recomano. A més, en aquest sentit, he de felicitar a l’Ajuntament i al community manager del consistori pel perfil oficial que tenen al Twitter, ja que em sembla que l’usen de forma molt adient. Ara bé, cal fer servir les Xarxes Socials tal com toca en cada cas. En aquest, però, és evident que una institució no pot crear un perfil personal fals per promocionar equipaments o espais municipals.

De la mateixa manera que critico les empreses que tenen un perfil personal al Facebook, crec que una organització no pot fer-se un perfil personal al Foursquare. Al meu entendre, que qualsevol organització visiti un altre espai li resta prestigi i dóna una imatge negativa d’ell (evidentment un Ajuntament, per exemple, mai podrà visitar una botiga d’animals). A més, aquest Social Media no està pensat per a que organitzacions tinguin perfils personal. En canvi, el que sí recomano és generar les “venues” dels diferents espais i equipaments municipals de la població: Ajuntament, biblioteca, museus... per a que la població pugui indicar que es troba en aquests espais. Crear-les és relativament senzill des de qualsevol dispositiu mòbil (només cal baixar l’aplicació i registrar-s’hi).

dijous, 17 de febrer del 2011

Com trobar clients a les Xarxes Socials

Aquesta pregunta se la fa molta gent, però trobar la resposta no és fàcil. Com puc arribar a clients potencials que puguin interessar-se pel meu servei. Sóc una empresa, una pime, un directiu i vull aconseguir més clients. On els puc aconseguir? A les Xarxes Socials. Com els puc aconseguir? Dialogant amb el món.

Us deixo un exemple amb dues amistats amb una gran presència 2.0. L’Eva ensenya idiomes i el Ricard és taxista. En principi, no tindrien cap relació. Fixem-nos la conversa que vàrem tenir el Ricard, un seguidor seu i un servidor l’altre dia per Twitter:

L’Eva, de seguida, va veure que el Ricard té una necessitat (en aquest cas, una mancança): no sap anglès. L’Eva, per contra, li pot oferir el servei que el Ricard pot necessitar (ja sigui avui o d’aquí uns quants mesos). Així doncs, què millor que oferir-se directament al Ricard:


divendres, 11 de febrer del 2011

Les noves FanPages de Facebook: el que és nou i el que falta

Ja han arribat les noves pàgines d’empresa de Facebook. Pràcticament per sorpresa, Facebook ha introduït els nous formats per a les FanPages, amb canvis estètics i funcionals. A simple vista, tenen molt bona pinta, però crec que s’han deixat d’introduir alguns canvis que haurien facilitat la tasca del Community Manager.

Pàgina d'entrada a marcmanye.com, comunicació 2.0 i Social Media.

Ja fa setmanes que sabien com serien les FanPages (molt similars als perfils personals actuals) però no se sabia quan s’aplicarien. Avui ha estat el dia escollit. D’entrada, hem de dir que les dues principals novetats són el disseny i el fet de que les FanPages es poden gestionar com si es tractés d’un perfil personal més. Pel que fa al disseny, les FanPages adopten els perfils personals que tots teníem des de fa setmanes. L’estructura és coneguda per tothom i permet moure’ns per les pestanyes de forma més ràpida i visualment més atractiva. A més, ara és molt més fàcil trobar les opcions per triar entre veure els comentaris de la marca i els de tothom.

Pàgina principal de Trias-Shop.com, com si fos un perfil personal.
Els canvis són més notables quan ens referim a l’estructura de les FanPages. La principal novetat és que ara podem actuar com si la nostra marca fos un perfil més: tenim el nostre principal canal de notícies (podem seguir les nostres pàgines preferides sense necessitat de fer-ho des del nostre perfil personal), podem comentar als murs d’altres marques (sempre que en siguem seguidors), rebem actualitzacions cada cop que algú interactua amb nosaltres i podem desconnectar-nos temporalment per publicar una entrada al perfil empresarial amb el nostre nom.

dijous, 10 de febrer del 2011

Com incloure una revista a una pàgina de Facebook

Tenim una revista i la volem compartir entre els nostres seguidors. Però també volem que es pugui llegir des de Facebook. Com ho podem fer? Quina és l’opció més atractiva per als nostres seguidors? La més bàsica és agafar el PDF, penjar-lo a un servidor i enviar l’enllaç als seguidors. Hi ha, però, maneres molt més estètiques de presentar aquests documents.

Des de fa uns mesos faig servir l’aplicació issuu, you publish (el Youtube de les revistes online). Els resultats finals valen molt la pena, ja que permeten visualitzar el document com si estiguéssim girant els fulls de les revistes. Per compartir-ho amb els nostres seguidors, simpelement hem d’agafar la url on hi ha la publicació i posar-ho al nostre Mur. Els nostres seguidors podran llegir la revista de la mateixa forma que ho fan des de la pàgina web de l’aplicació.

Ara bé... tots sabem que, quan publiquem alguna cosa al Mur, aquesta entrada quedarà enterrada a mesura que posem noves actualitzacions. Com podem fer que la nostra revista quedi sempre present? Una bona opció és posar la revista com a pestanya independent. Aquí sempre trobarem un problema que se’ns repetirà contínuament: el codi FBML (el HTML de Facebook) no permet els elements que necessitem per aconseguir-ho. En aquest cas, el codi embed (que també fa servir Youtube). Com ho fem, doncs?

Aquesta setmana he posat a disposició de tots els fans de la pàgina web del Mercat de la Masuca d'Igualada l’última REVISTA de la MASUCA. I també l’he penjada com a pestanya (en breu vull fer el mateix amb la resta de números). Per aconseguir-ho, he hagut de fer algunes trampes que podreu trobar a continació o al blog d’issuu.

  • Primer de tot, cal agafar tot el que hi hagi a continuació del registre value=’http://static.issuu.com/… del codi Embed del número escollit.
  • Pujar una imatge al servidor o en un gestor extern (podeu fer una portada especial, més gran, amb més elements...).
  • Copiar el codi que trobareu a continuació i canviar els registres YOURSWF pel codi que hem extret al pas 1 i a YOURIMAGE la ruta de la imatge que hem creat al pas 2.
  • Ajustar la mida de la imatge.
  • Canviar el nom de l’etiqueta pel que nosaltres vulguem.

Codi a introduir
<fb:swf swfbgcolor="000000" imgstyle="border-width:400px; border-color:white;" swfsrc='YOURSWF' imgsrc='YOURIMAGE'width='400px' height='300px'/>

I ja ho tindrem. Podeu veure un exemple a la pàgina del Mercat de la Masuca. Com deia, en breu vull posar més exemplars. Així que podreu veure d’una forma ràpida i senzilla les meves (o vostres) revistes sense sortir de Facebook i sense que es perdin en la immensitat del Mur.

ACTUALITZACIÓ JUNY 2012. Visiteu l'entrada "Com compartir una revista a Facebook" per conèixer una manera molt més fàcil per enllaçar revistes al Facebook.

dilluns, 7 de febrer del 2011

El mateix missatge multiplicat a tot arreu

Cada xarxa social és diferent. Per tant, les haurien d’usar de forma diferent segons quin ús en volem donar. Això que sembla tan senzill, molts cops no es compleix. I començo a trobar-ho inadequat. Hi ha molts usuaris que diuen el mateix en diferents Social Media. Hi ha molts usuaris que repeteixen el mateix missatge a tot arreu. Cal que això sigui sempre així? Sincerament, crec que no hauria de ser així.

Accions com aquestes desemboquen en situacions ben curioses o, fins i tot, pesades. Si segueixes a un usuari, a Twitter, Facebook i Foursquare, per exemple, pots arribar a llegir el mateix missatge tres cops diferents. Està bé voler arribar a tothom, però això porta que rebis la mateixa actualització repetida. I és clar, quan això es repeteix al final et cansa (el que pot portar-te a unfollows). També hi ha una altra situació ben curiosa: què passa si no tinc una de les teves xarxes socials? L’altre dia em preguntaven: “Perquè la gent posa una arroba abans d’alguns missatges al Mur del Facebook? Què signifiquen?”.

Per aquells que feu servir Twitter segurament us sonarà, però la gent que no sap que és segurament tindrà més problemes. Quan es posa l’@ és que algú està dialogant amb un altre usuari de Twitter. Què passa quan aquest missatge se’n va a Facebook? Doncs que apareix sense sentit al nostre TimeLine.
Quin són els principals problemes d’això? Que si un usuari repeteix un missatge o no l’entenem, automàticament el nostre cervell envia una ordre de no prioritzar més missatges d’aquesta persona. I perdre això és vital si volem que el nostre missatge arribi als altres. Què podem fer al respecte? Molt fàcil: saber escollir a quina xarxa social estem parlant. Si publiquem un text molt llarg al Facebook, aquest es tallarà al Twitter. Perquè no escrivim primer el de Facebook i després el reescrivim per Twitter? Perquè no programem els missatges per a que apareguin en hores diferents? Perquè no deixem que els missatges exclusius de Twitter es quedin a Twitter?

No té sentit publicar una resposta o un re-tweet al Facebook. Seria genial que quan escrivíssim a un usuari de Twitter aquest es convertís en l’usuari de Facebook quan transportem el missatge de xarxa social. Però em sembla que, avui per dia, tan Facebook com Twitter estan poc per la feina per aconseguir-ho. Així doncs, per acabar, dos consells: a cada xarxa social allò que li pertoqui. I si vols enviar-ho a les dues, al menys que es noti que no publiques de forma automàtica, com si fossin un robot.

dimarts, 25 de gener del 2011

Facebook vendrà les nostres històries

Facebook ha anunciat un nou producte promocional per a les pàgines d’empresa. Es tracta de vendre com a anuncis les relacions que tenim amb les pàgines d’empresa. És a dir, si us relacioneu amb una pàgina d’empresa (per posar un exemple triat a l’atzar, la meva pròpia pàgina empresarial marcmanye.com), Facebook em vendrà a mi una “Sponsored Histories” per poder arriba a molta més gent. Aquest nou producte estarà a punt d’aquí pocs dies.

Com funcionen els “Sponsored Histories?” Molt fàcil. Si avui decideixes unir-te al meu grup al Facebook (o fas algun comentari o penges una foto) i jo contracto aquest servei, la història apareixerà destacada en el canal de notícies de les nostres amistats. D’aquesta manera, la història no quedarà amagada dins el Canal de Notícies de Facebook i podrà arribar a totes les vostres amistats, que veuran aquesta interrelació: “En Joan Secanell s’ha unit al grup marcmanye.com".

Amb aquest nou producte, Facebook pretén fer més humans als anuncis. En comptes de màquines, t’ho està dient una amistat, una persona que coneixes... una persona afina a tu: “Si aquesta persona s’hi apunta, potser a mi també m’interessa”. I així, la pàgina guanya nous admiradors de forma molt més ràpida. Us adjunto un link amb el vídeo promocional que ha muntat Facebook i que us dóna tots els detalls (en anglès, tot i que és molt gràfic).

Aquest producte em recorda bastant als “Promoted Topics” de Twitter. Quan algú vol que el seu tema aparegui entre els més buscats de la xarxa, simplement ha de demanar que el promoguin. Una estratègia que a Twitter ha funcionat i que ara Facebook torna a fer-se seva. A nivell empresarial sembla una bona opció (s’han de veure els preus), però a nivell personal pot comportar una (altra) pèrdua de privacitat. Us agradaria que Facebook usés les vostres relacions per promocionar les pàgines que visiteu?

dilluns, 24 de gener del 2011

La generació de converses i les converses paral•leles a Twitter

Un dels grans fenòmens que ha portat Twitter és la autogeneració de converses i les converses paral•leles. Apareixen des de qualsevol àmbit, des de qualsevol punt geogràfic, des de persones totalment anònimes i, a més, arriben a bona part de la ciutadania. Sempre que hi hagi dues persones conversant, la conversa existeix i aquesta es pot multiplicar per cent o per mil o fins a l’infinit.

Aquest matí, com cada dia al llevar-me, he consultat el Twitter i em trobo com a trending topic a Espanya el hastag #rajometreot (a hores d’ara ja ha desaparegut de la llista). “Què carai és això?”, m’he preguntat. De seguida he trobat la resposta. Un parell de puiladors (PujiSilperse) van donar volada a aquesta conversa per criticar OT. Ho han fet amb tant d’encert que la conversa s’ha multiplicat per cent i per mil i ha arribat al Facebook. Des del no-res, a trending topic. Felicitats als creadors!

Això m’ha fet pensar en el poder de conversa. Del no-res ha aparegut aquest debat. Com és possible? Si traiem el fet que el programa no està rebent bones crítiques, podem veure com els Social Media són capaços de generar debat entre els seus usuaris. Uns usuaris que comparteixen un punt comú però que, des de casa seva, mai s’haurien pogut unir. Els Social Media ens permeten trencar les barreres físiques i els filtres dels grans generadors de missatges, però també dialogar amb persones amb punts de vista similar a les que, fins ara, no hi podien arribar. Si fins ara les converses eren entre els espectadors i els creadors dels missatges (en aquest cas, la cadena televisiva), avui aquesta línia s’ha trencat. Els usuaris parlen entre ells sense cap problema.

Això ha comportat l’aparició de converses paral•leles als grans productors de missatges. Què es més divertit: seguir el programa o el debat que se’n genera? Passa amb OT, passa amb grans esdeveniments, passa amb debats polítics, passa amb retransmissions esportives... Avui, podem seguir un partit de futbol gràcies als missatges que la resta de mortals fan a Twitter. Si penses el contrari, segueix el proper partit del Barça, l’Espanyol o el Madrid via Twitter i veuràs com (a part de veure els gols amb els teus propis ulls), no et faltarà la informació més essencial.

divendres, 21 de gener del 2011

Activem les converses a Facebook

La millor manera de gestionar una FanPage a Facebook és relacionar-se amb els seguidors. En podem tenir molts, però si no parlem amb ells o no deixem que parlin, difícilment la nostra pàgina servirà d'alguna cosa.

He vist molts exemples de pàgines que només publiquen actualitzacions d’estat o creen esdeveniments, però que a l'hora de veritat no tenen relació amb els seus seguidors. Si ja és difícil aconseguir-ne de nous, imagineu com de difícil és mantenir-los i que participin. Per això us adjunto sis consells bàsics per a que la gent participi dels nostres espais i que l’altre dia llegia en algun site a Internet (perdoneu, però no recordo on!)
  • Publicar periòdicament. Com en tot a la vida, s’ha de seguir un ritme constant i periòdic. No podem estar-nos dues setmanes sense explicar res i de cop publicar cinquanta missatges en tres dies. Tothom tenim coses a explicar i el nostre negoci també, així que no costa res fer una petita entrada diària. Si veiem que el que anem a dir no té interès, podem fer una entrada cada dos dies. En tot cas, hem de ser constants i sempre seguir el mateix ritme. Cada persona és diferent, per això hem definir com ho farem segons les nostres necessitats i materials.
  • Fer preguntes. Sona bàsic, però és la manera més fàcil per obtenir una resposta dels nostres seguidors que, a la vegada, deixaran constància a les seves amistats que han escrit al nostre Mur. A més, és una gran eina per a la realització d'estudis de mercat: gràcies a les seves respostes podem aprendre molt sobre la nostra audiència i les seves necessitats.
  • Respondre. Si un usuari ens fa una pregunta, ens suggereix qualsevol cosa o mostra el seu enuig davant del que sigui, els hem de contestar. No podem oblidar-nos d’ells. La imatge que donem és negativa, ja que dóna la sensació que fem servir el Facebook només per escopir els nostres productes. Tampoc ho hem de contestar tot, però hi ha missatges que no es poden desatendre.
  • Missatges atractius. Quant més atractius siguin els nostres missatges, més arribaran als nostres seguidors. Hem de posar fotografies, imatges, audios, presentacions... tot allò que estigui a les nostres mans per diferenciar-los de la resta.
  • Tenir una veu clara i coherent. Hem de tenir una personalitat concreta a la xarxa: si optem per una personalitat més simpàtica o divertida, no podem passar de cop a una veu seriosa i responsable. Si mantenim un to similar i una actitud constant en tot allò que publiquem, els seguidors ens veuran com algú més dins de les Xarxes Socials. Si canvien de registre sovint, el missatge es perdrà i donarem sensació de improvisació i mala gestió.
  • Posar en marxa campanyes i concursos. Sense passar-se (tampoc cal regalar-ho tot ni fer quatre sortejos a la setmana), però és una bona opció per a que els seguidors participin de la nostra pàgina. Hem de tenir en compte les polítiques de sortejos de Facebook que ens limiten bastant les possibilitats, però igualment ho hem d’intentar. Per aconseguir-ho, hem de ser creatius i crear campanyes divertides i curioses que enganxin a la gent.
Espero que us hagi servit però que, sobretot, ho apliqueu!

dilluns, 17 de gener del 2011

Quora, Què ets?

Acabem de ser espectadors del naixement d’una altra gran i mediàtica Social Media: Quora. Però, què és Quora?. O, millor dit: Què ets, Quora? Quora és el Social Media del moment que, tot i haver nascut al 2009, acaba de viure la seva expansió internacional i mediàtica. Quora no és nou, però com si ho fos. És la nova joguina social.


Primer de tot, definim-ho. Quora és un Social Media de preguntes i respostes. Tu preguntes qualsevol dubte que tinguis el cap (ara per ara, s’esperen preguntes serioses) i algú, si té la resposta, et contestarà. Està format, diuen, per grans experts en moltes matèries. Es poden seguir persones, però temes i topics i arribar, d’aquesta manera, a un coneixement inaccessible fins ara. A més, permet localitzar les fonts més expertes en un tema i arribar a elles sense necessitar intermediaris. No és la primera Social Media d’aquest estil (Yahoo Answers i WikiAnswers ja fa anys que existeixen), però ha aconseguit el que les altres no tenen: credibilitat.

La principal diferència amb la resta de competidors és que s’ha de posar nom i cognoms a les respostes. Això significa que si contestem malament, amb algun error o alguna manipulació voluntària, ho veurà tothom. Això ens obliga a definir bé (o molt bé) les nostres respostes si no volen perdre credibilitat (enganyem-nos, ningú vol quedar com un capsigrany!). Fins ara, cap dels serveis que existien donaven la credibilitat que se li suposa a Quora.

Com funciona?
Un cop registrat a Quora (necessitem una invitació o passar-nos per aquí per aconseguir-ne una), ens connectem a Facebook i/o Twitter (fer-ho és pràcticament imprescindible per treure’n el màxim rendiment, ja que pots preguntar de forma automàtica), afegim els nostres contactes i ja podem buscar preguntes. De moment està pensat per la comunitat angloparlant, però segur que acaba expandint-se a tots els idiomes. “Quans catalans hi ha a Quora?”, es pregunta el mateix sistema. Si la resposta actual no t’acaba de convèncer, pots demanar més opinions o seguir-la per saber quan hi hagi noves respostes. A més, podem corregir les altres respostes, moure-les segons ens interessi i, evidentment, també votar a les que més s’ajustin a la realitat.

Perquè ara?
Curiosament, Quora s’ha popularitzat gràcies a una pregunta: “Tens una invitació a Quora?” Si vols que una cosa funcioni, l’has de fer exclusiva: “Jo en tinc i tu no, vols que t’afegeixi a aquest grup selecte?” Aquests últims dies, tothom a Twitter preguntava sobre les invitacions a Quora, el que fa provocat aquest interès. Segurament, el que pretenien els seus creadors des d’un primer moment.

Si voleu descobrir-la, passeu-vos pel seu site i si voleu més informació, us deixo alguns enllaços que us poden ser interessants:
http://www.ecuaderno.com/2011/01/13/ahora-toca-quora/
http://www.uberbin.net/archivos/destacadas/quora.php
http://fmlopez48.wordpress.com/2011/01/13/%C2%BFque-es-quora/
http://www.socialdente.com/2011/01/10/quora-la-red-social-de-las-preguntas-y-respuestas/