divendres, 4 de novembre del 2011

Quines amistats hem de tenir al Facebook

Molta gent creu que tenir milers d’amics al Facebook significa tenir molts amics a la vida real. Aquesta, però, és una afirmació falsa. No tots els nostres amics de Facebook són amics íntims en la realitat, aquells a qui els hi explicaríem els nostres secrets. Al contrari, a Facebook i a les Xarxes Socials podem arriba a compartir la nostra vida amb centenars de persones que fa anys que no veiem.



Fa uns quants anys, la gent competia per veure qui tenia més amics. Aquesta tendència, per sort, sembla que comença a canviar. I cada cop hi ha més gent que selecciona molt bé les seves amistats i cuida de les persones amb qui és amiga al Facebook. Controlar quines amistats tenim i seguir un criteri determinat a l’hora d’acceptar noves amistats ens permetrà controlar la privacitat de tot allò que fem.

Cadascú pot fer servir el criteri que més li convingui, però recomano que aquests criteris sempre hi siguin. Sempre ens hem de preguntar: “Vull que tothom sàpiga que faig o que penso?” “Vull que gent que potser no conec sàpiga els detalls de la meva vida?”. Oi que no permetem que tothom entri a la casa nostra? Doncs el mateix hem de fer a les Xarxes Socials.


Evidentment, això dependrà del sentit que li vulguem donar. Si fem servir al Facebook com una eina professional, podem deixar entrar-hi més gent. En canvi, si té un sentit més personal, hem de ser més curosos. Jo, en aquest sentit, sempre recomano acceptar a aquelles persones amb qui quedaríem per fer un beure distès.

Us deixo a continuació una sèrie de consells a l’hora de gestionar les amistats a Facebook:

  • Sigueu amics d’aquelles persones que conegueu o que hi tingueu relació, ja sigui personal o professional (dependrà de cada cas).
  • No accepteu les sol·licituds de les persones que no conegueu.
  • Mireu quines amistats comunes compartiu amb aquesta persona (us pot ajudar a situar-la).
  • Si teniu dubtes, envieu un missatge privat demanant a aquesta persona el perquè de la seva sol·licitud.
  • Si no coneixeu prou bé la persona en concret o no vol voleu que sàpiga de la vostra vida, podeu refusar la sol·licitud d’amistat. Hi ha gent que accepta totes les sol·licituds, però que després no els hi permet veure que publiquen. És també una opció vàlida.
  • Envieu sol·licituds a aquelles persones amb qui vulgueu mantenir un contacte, ja sigui personal o professional.
  • Poseu les amistats en llistes: amics, coneguts, familiars, contactes... Ens permetrà tenir les amistats agrupades per grups.
  • Si considereu que una amistat ja no ho és, podeu eliminar-la. Aquesta persona només podrà veure allò que compartiu de forma pública (i no allò que compartiu de forma privada). La persona no en rebrà cap notificació, però pot descobrir que ja no sou amics.
  • Si veiem que una persona ens ha tret de les seves amistats, ja no caldrà que l’invitem a sopar a casa o quedar per anar a fer un beure. Per tant, podrem invitar a altres persones més interessants ;)

Informació complementària:
Com gestionar els seguidors de Twitter
Com gestionar un perfil empresarial a Foursquare 

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt la teva entrada. Penso el mateix que tú. Facebook no es tracta de tenir milers d' "amics" doncs així perds per complert la privacitat de la teva vida.

    Personalment ting els meus amics classificats en llistes i, puc dir, que els conec a tots. Això si, per culpa d'enganxar-me a un "social game" he necessitat afegir més gent i la veritat és que la ting en una llista apart que no pot veure més enllà dels meus comentaris públics o fotos de perfil.

    I gràcies a la teva entrada, m'has fet recordar que necessito fer neteja. ;-)

    ResponElimina
  2. Molt bona tècnica aquesta de crear una llista només per als socials games :)
    Gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  3. ENHORABONA!, per aquesta entrada Marc. La sento molt necessària: pressento que encara no existeix de manera definida i concreta, la selecció d'un codi moral i/o ètic.

    Exemple: jo participo a molts Debats de vessant intel·lectual. A vegades, es generen comportaments i/o conductes que deriven en comentaris poc apropiats. Acostumo a saber quant a mi, on tinc el meu límit, quan seguir i quan retirar-me, sobre què debatre i sobre què no de manera pública. No obstant, quan es genera un mal hàbit que no és propiciat per a mi (m'hi vaig trobar el "Dia de la Dona Treballadora") en un Debat d'un grup de gent de Múrcia: l'amfitrió hauria de saber redirigir i/o limitar. Per què oi que interessa rebre visites? Doncs, quan les tens, no et pots desentendre del que allà succeeïx. L'amfitrió en qüestió no ho va fer, així que quan la dinàmica de grup NO em va agradar: vaig retirar-me, no sense abans aconsellar que si a casa nostra féssim una festa privada: seríem RESPONSABLES del que allà dins passaria. Doncs, a les Xarxes Socials és quelcom similar.

    En tal sentit, doncs, m'ha agradat veure que contemples premisses molt similars a les meves i les hi dónes DIFUSIÓ.

    Ciber*Salutacions!

    /TF
    https://www.facebook.com/pages/ART-LOVE-R-by-TINA-FONTcom/

    ResponElimina



Moltes gràcies per participar!