La comunicació 2.0: més que Xarxes Socials

Els que hem seguiu per Twitter sabreu que, des de la setmana passada, tinc una petita secció al programa matinal d’El primer cafè de Ràdio Igualada en la que parlem de Xarxes Socials i eines TIC i que fem amb col·laboració amb TICAnoia, la comissió TIC de l’Anoia. Com que l’experiència és molt bona, us deixaré cada setmana una entrada amb allò que hagi explicat al programa. Espero que us agradi!

I comencem parlant del concepte comunicació 2.0, un terme que està molt de moda però que poca gent sap d’on ve i que tothom relaciona amb les Xarxes Socials. De fet, aquestes són una conseqüència de la comunicació 2.0 i no tenen res a veure amb l’origen del terme, com molta gent creu.

El concepte 2.0 identifica una nova manera d’entendre la comunicació a Internet. En les primeres pàgines web, la comunicació era unidireccional. Només hi havia un canal de comunicació: de l’emissor al receptor. Això comença a canviar cap a començaments de segle, quan els visitants a una pàgina esdevenen també autors d’informació. És a dir, quan els visitants tenen el poder de publicar informació al web.

El concepte comunicació 2.0 va quallar gràcies a Tim O’Reilly, de l’empresa editora O’Reilly Media, quan al 2004 va organitzar una conferència amb aquest nom. El concepte té moltes connotacions informàtiques: si la segona versió d’un programa de software s’anomena 2.0, doncs la segona versió de les pàgines web és el Web 2.0. Així de fàcil. Aquest Web 2.0 es defineix amb quatre grans característiques: generació de continguts per part dels visitants, elaboració de continguts de forma col·laborativa, possibilitat de compartir continguts i creació de pàgines web adaptades a tots els usuaris.

La primera característica ja l’hem explicat: és la que ens permet, per exemple, crear o modificar articles en pàgines webs, comentaris o fòrums. La segona característica explica que aquests continguts no els crea una sola persona, sinó que es creen de forma col·laborativa entre diferents membres d’un mateix equip... o gràcies a un exèrcit anònim de voluntaris que hi col·labora desinteressadament. Per exemple, el projecte de la Viquipèdia.

Un cop aquests continguts estan generats, és el moment de compartir-lo amb el món exterior. Quan més fàcil sigui compartir-los amb tothom, més 2.0 seran. L’última característica és més tècnica, ja que afecta al disseny i la maquetació de les pàgines per construir-les de manera que tothom hi pugui accedir i participar-hi.

Molta gent creu que la comunicació 2.0 és només Xarxes Socials, però no és així. Aquest concepte neix al 2004, el mateix any que ho fa Facebook i dos abans de que ho faci Twitter. El que és cert és que les Xarxes Socials aprofiten al màxim tot això que em comentat: continguts fets pels usuaris, elaboració de forma cooperativa, facilitat de compartir i estructures molt fàcils per poder-hi accedir.

Per acabar, només apuntar-vos que hi ha qui ja parla de Web 3.0. Com serà aquest Web? Segons els experts, serà el web intel·ligent o semàntic. En el Web 3,0, nosaltres navegarem i serà el mateix navegador qui ens mostri els millors resultats segons allò que nosaltres necessitem. El Web 3.0 serà prou intel·ligent per dir-nos exactament allò que busquem. Per exemple, si jo busco per “tallers mecànics”, m’ensenyarà aquells que estiguin més a prop de la meva localització.