Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles premsa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles premsa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de novembre del 2013

#TotsSomMas o com se't pot descontrolar un hashtag



No hi ha res pitjor que començar un hashtag a Twitter i que, de cop, aquest se’t giri en contra. Això és el que deurien pensar els impulsors de l’etiqueta #TotsSomMas, que aquests dies ha fet fortuna a Twitter després de les “desavinences protocol·làries” entre els governs de Catalunya i d’Espanya.


L’etiqueta buscava generar complicitats entre la població i el president Mas, en una acció molt similar a la #totsambelPresident de fa alguns mesos, però s’ha trobat amb un problema de pes. Molts usuaris van aprofitar l’etiqueta per atacar les polítiques no nacionals del president, com ara sanitat, seguretat i economia. I, el pitjor de tot, és que va coincidir amb un altre hashtag afortunat ahir, #MossosAssassins, sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra amb l’empresari del Gaixample. 

El que havia de ser una etiqueta de reforç a Mas es va convertir, per uns moment, en una etiqueta contrària al president i a les seves polítiques. El fet que l’etiqueta es convertís en tendència per uns minuts va propiciar més crítiques encara, deslluint la voluntat inicial. Fins i tot algun usuari contrari a l’estat propi del president va aprofitar per posar-hi cullerada. I això sense contar-hi les piulades iròniques i paròdiques. 

Les etiquetes de Twitter són com la canalla, incontrolables. I ja ho sabem que la bandera –sigui del color que sigui- mai tapa totes les vergonyes. 

dimarts, 17 de setembre del 2013

Polítics, compte amb les Xarxes, ensenyen les vostres vergonyes

Aquests són uns temps políticament molt moguts i si qualsevol declaració pública genera infinitat de comentaris, imagineu-vos una piulada poc o gens calculada. Últimament estem veient molts comentaris de polítics fora de to a les Xarxes Socials. Alcaldes que fan apologia d’una intervenció militar a Gibaltrar, membres de noves generacions que pengen fotografies amb banderes franquistes, dirigents polítics a qui els hi agafa una insolació per les morts a les platges i agrupacions locals de partits polítics que volen boicotejar expressions polítiques contràries als seus ideals.




Si som polítics, una piulada mal calculada ens pot convertir en la riota de les Xarxes i erosionar la imatge del partit. Lamentablement, la gran majoria de partits no fan res per evitar-ho ni per corregir-ho. A vegades, fins i tot, comparteixen aquests ideals tant barroers.

Si som polítics, hem de saber controlar els impulsos dels nostres dits i evitar que els comentaris que faríem en una barra de bar s’escampin com la pólvora i ocupin milers de línees, obtinguin més RTs que el nostre pensament polític i ocupin les pàgines i bits de qualsevol de mitjà de comunicació, ansiosos per les cagades dels polítics a Twitter.

A vegades cal saber aturar-se i, fins i tot, mostrar-se distant. Els canals 2.0 són una gran oportunitat pels polítics, sempre que les sàpiguen fer servir. Si, per contra, no saben com fer-les servir, millor callar i semblar idiota que piular i demostrar que ho són.

Article d'opinió a l'Anoiadiari.cat, publicat el 29 d'agost de 2013.

dijous, 18 de juliol del 2013

Qui pot veure les teves fotos a Internet i a Facebook

No hi ha res més irresistible a Facebook que penjar una foto dels fills propis. Molts pares les pengen sabent que aquestes fotos tindran centenars de comentaris i “m’agrades”. A pràcticament tothom li agrada veure els fills dels altres per Internet (especialment si saben que no els hem d’aguantar). Hi ha qui les penja fotos dels seus fills pràcticament a diari (com en @markpic, com es va poder veure al documental "Penjats@Internet" de TV3) però no sempre tot és tan maco.

També hi ha casos que ens haurien de fer reflexionar un moment. És el cas de la Erin, una mare que dissenya espais domèstics i que es va trobar amb una desagradable sorpresa: algú li havia pispat la foto de la seva filla i se l’havia atribuït. Com explica en el seu blog, un noi (o algú que es fa passar per aquest noi) havia manllevat la seva foto i se’n va atribuir la paternitat:

“La meva preciosa filla Bella. El teu pare t’estima molt”, diu el comentari.

Aquest és un dels pocs casos en què s’ha descobert una foto robada i ens hauria de fer pensar en qui pot accedir a les nostres fotos i amb quina finalitat. Estic d’acord que, en aquest cas, el dany no sembla excessiu... però qui som nosaltres per valorar com pot afectar això a una mare o a un pare? A qui li agradaria que li robin els seus nens, encara que siguin només “fotos a Internet”?. T’agradaria que t’ho fessin amb els teus fills?

Si la resposta és “Sí” o “No m’importa”, endavant. Estàs en el teu dret. Però hem de tenir tota la informació per saber què fer amb aquestes imatges. Cada pare es lliure de decidir com retrata als seus fills i que en fa d’aquelles fotos, però com a pares hem de tenir en compte que si publiquem una foto dels nostres fills i no la controlem, molts la podran veure i alguns la podran fer servir pel seu propi benefici.

En el meu cas, encara no n’he penjat cap de foto (em falta un element indispensable), però sí tinc molt clara una cosa. Controlaré la privacitat de totes ells. Tan a Facebook com a Google+ podem restringir l’accés a certes fotos segons el grau d’amistat i a Twitter i Instagram podem blocar els nostres perfils perquè només vegin les fotos aquelles persones que volem que hi tinguin accés. I vosaltres, què feu de les fotos dels vostres fills?

Article d'opinió a l'Anoiadiari.cat, publicat el 4 de juliol de 2013.