Com gestionar un perfil empresarial a Foursquare.

Vivim una època on moltes institucions i entitats volen tenir perfils a tots els Social Media: Facebook, Twitter, LinkedIn, Foursquare... A vegades, aquesta obsessió porta a situacions curioses i surrealistes com la que he viscut aquest matí. A l’obrir el correu, he vist que l’Ajuntament de Cerdanyola volia ser amic meu al Foursquare. No es tracta de que algú m’enviés una recomanació d’una “value” (la forma en com s’anomenen els diferents llocs i espais registrats en aquesta Xarxa Social)... sinó que algú del consistori havia creat l’usuari “Ajuntament de Cerdanyola” com si es tractés d’una persona normal.

Foursquare personal de l'Ajuntament de Cerdanyola

Totes les organitzacions volen tenir un perfil en les diferents Social Media per difondre el seu missatge. Ho trobo genial i ho recomano. A més, en aquest sentit, he de felicitar a l’Ajuntament i al community manager del consistori pel perfil oficial que tenen al Twitter, ja que em sembla que l’usen de forma molt adient. Ara bé, cal fer servir les Xarxes Socials tal com toca en cada cas. En aquest, però, és evident que una institució no pot crear un perfil personal fals per promocionar equipaments o espais municipals.

De la mateixa manera que critico les empreses que tenen un perfil personal al Facebook, crec que una organització no pot fer-se un perfil personal al Foursquare. Al meu entendre, que qualsevol organització visiti un altre espai li resta prestigi i dóna una imatge negativa d’ell (evidentment un Ajuntament, per exemple, mai podrà visitar una botiga d’animals). A més, aquest Social Media no està pensat per a que organitzacions tinguin perfils personal. En canvi, el que sí recomano és generar les “venues” dels diferents espais i equipaments municipals de la població: Ajuntament, biblioteca, museus... per a que la població pugui indicar que es troba en aquests espais. Crear-les és relativament senzill des de qualsevol dispositiu mòbil (només cal baixar l’aplicació i registrar-s’hi).

Com trobar clients a les Xarxes Socials

Aquesta pregunta se la fa molta gent, però trobar la resposta no és fàcil. Com puc arribar a clients potencials que puguin interessar-se pel meu servei. Sóc una empresa, una pime, un directiu i vull aconseguir més clients. On els puc aconseguir? A les Xarxes Socials. Com els puc aconseguir? Dialogant amb el món.

Us deixo un exemple amb dues amistats amb una gran presència 2.0. L’Eva ensenya idiomes i el Ricard és taxista. En principi, no tindrien cap relació. Fixem-nos la conversa que vàrem tenir el Ricard, un seguidor seu i un servidor l’altre dia per Twitter:

L’Eva, de seguida, va veure que el Ricard té una necessitat (en aquest cas, una mancança): no sap anglès. L’Eva, per contra, li pot oferir el servei que el Ricard pot necessitar (ja sigui avui o d’aquí uns quants mesos). Així doncs, què millor que oferir-se directament al Ricard:

Les noves FanPages de Facebook: el que és nou i el que falta

Ja han arribat les noves pàgines d’empresa de Facebook. Pràcticament per sorpresa, Facebook ha introduït els nous formats per a les FanPages, amb canvis estètics i funcionals. A simple vista, tenen molt bona pinta, però crec que s’han deixat d’introduir alguns canvis que haurien facilitat la tasca del Community Manager.

Pàgina d'entrada a marcmanye.com, comunicació 2.0 i Social Media.

Ja fa setmanes que sabien com serien les FanPages (molt similars als perfils personals actuals) però no se sabia quan s’aplicarien. Avui ha estat el dia escollit. D’entrada, hem de dir que les dues principals novetats són el disseny i el fet de que les FanPages es poden gestionar com si es tractés d’un perfil personal més. Pel que fa al disseny, les FanPages adopten els perfils personals que tots teníem des de fa setmanes. L’estructura és coneguda per tothom i permet moure’ns per les pestanyes de forma més ràpida i visualment més atractiva. A més, ara és molt més fàcil trobar les opcions per triar entre veure els comentaris de la marca i els de tothom.

Pàgina principal de Trias-Shop.com, com si fos un perfil personal.

Els canvis són més notables quan ens referim a l’estructura de les FanPages. La principal novetat és que ara podem actuar com si la nostra marca fos un perfil més: tenim el nostre principal canal de notícies (podem seguir les nostres pàgines preferides sense necessitat de fer-ho des del nostre perfil personal), podem comentar als murs d’altres marques (sempre que en siguem seguidors), rebem actualitzacions cada cop que algú interactua amb nosaltres i podem desconnectar-nos temporalment per publicar una entrada al perfil empresarial amb el nostre nom.

Com incloure una revista a una pàgina de Facebook

Tenim una revista i la volem compartir entre els nostres seguidors. Però també volem que es pugui llegir des de Facebook. Com ho podem fer? Quina és l’opció més atractiva per als nostres seguidors? La més bàsica és agafar el PDF, penjar-lo a un servidor i enviar l’enllaç als seguidors. Hi ha, però, maneres molt més estètiques de presentar aquests documents.

Des de fa uns mesos faig servir l’aplicació issuu, you publish (el Youtube de les revistes online). Els resultats finals valen molt la pena, ja que permeten visualitzar el document com si estiguéssim girant els fulls de les revistes. Per compartir-ho amb els nostres seguidors, simpelement hem d’agafar la url on hi ha la publicació i posar-ho al nostre Mur. Els nostres seguidors podran llegir la revista de la mateixa forma que ho fan des de la pàgina web de l’aplicació.

Ara bé... tots sabem que, quan publiquem alguna cosa al Mur, aquesta entrada quedarà enterrada a mesura que posem noves actualitzacions. Com podem fer que la nostra revista quedi sempre present? Una bona opció és posar la revista com a pestanya independent. Aquí sempre trobarem un problema que se’ns repetirà contínuament: el codi FBML (el HTML de Facebook) no permet els elements que necessitem per aconseguir-ho. En aquest cas, el codi embed (que també fa servir Youtube). Com ho fem, doncs?

Aquesta setmana he posat a disposició de tots els fans de la pàgina web del Mercat de la Masuca d'Igualada l’última REVISTA de la MASUCA. I també l’he penjada com a pestanya (en breu vull fer el mateix amb la resta de números). Per aconseguir-ho, he hagut de fer algunes trampes que podreu trobar a continació o al blog d’issuu.

• Primer de tot, cal agafar tot el que hi hagi a continuació del registre value=’http://static.issuu.com/…‘ del codi Embed del número escollit.

• Pujar una imatge al servidor o en un gestor extern (podeu fer una portada especial, més gran, amb més elements...).

• Copiar el codi que trobareu a continuació i canviar els registres YOURSWF pel codi que hem extret al pas 1 i a YOURIMAGE la ruta de la imatge que hem creat al pas 2.
  

• Ajustar la mida de la imatge.

• Canviar el nom de l’etiqueta pel que nosaltres vulguem.

Codi a introduir
<fb:swf swfbgcolor="000000" imgstyle="border-width:400px; border-color:white;" swfsrc='YOURSWF' imgsrc='YOURIMAGE'width='400px' height='300px'/>

I ja ho tindrem. Podeu veure un exemple a la pàgina del Mercat de la Masuca. Com deia, en breu vull posar més exemplars. Així que podreu veure d’una forma ràpida i senzilla les meves (o vostres) revistes sense sortir de Facebook i sense que es perdin en la immensitat del Mur.

ACTUALITZACIÓ JUNY 2012. Visiteu l'entrada "Com compartir una revista a Facebook" per conèixer una manera molt més fàcil per enllaçar revistes al Facebook.

El mateix missatge multiplicat a tot arreu

Cada xarxa social és diferent. Per tant, les haurien d’usar de forma diferent segons quin ús en volem donar. Això que sembla tan senzill, molts cops no es compleix. I començo a trobar-ho inadequat. Hi ha molts usuaris que diuen el mateix en diferents Social Media. Hi ha molts usuaris que repeteixen el mateix missatge a tot arreu. Cal que això sigui sempre així? Sincerament, crec que no hauria de ser així.

Accions com aquestes desemboquen en situacions ben curioses o, fins i tot, pesades. Si segueixes a un usuari, a Twitter, Facebook i Foursquare, per exemple, pots arribar a llegir el mateix missatge tres cops diferents. Està bé voler arribar a tothom, però això porta que rebis la mateixa actualització repetida. I és clar, quan això es repeteix al final et cansa (el que pot portar-te a unfollows). També hi ha una altra situació ben curiosa: què passa si no tinc una de les teves xarxes socials? L’altre dia em preguntaven: “Perquè la gent posa una arroba abans d’alguns missatges al Mur del Facebook? Què signifiquen?”.

Per aquells que feu servir Twitter segurament us sonarà, però la gent que no sap que és segurament tindrà més problemes. Quan es posa l’@ és que algú està dialogant amb un altre usuari de Twitter. Què passa quan aquest missatge se’n va a Facebook? Doncs que apareix sense sentit al nostre TimeLine.
Quin són els principals problemes d’això? Que si un usuari repeteix un missatge o no l’entenem, automàticament el nostre cervell envia una ordre de no prioritzar més missatges d’aquesta persona. I perdre això és vital si volem que el nostre missatge arribi als altres. Què podem fer al respecte? Molt fàcil: saber escollir a quina xarxa social estem parlant. Si publiquem un text molt llarg al Facebook, aquest es tallarà al Twitter. Perquè no escrivim primer el de Facebook i després el reescrivim per Twitter? Perquè no programem els missatges per a que apareguin en hores diferents? Perquè no deixem que els missatges exclusius de Twitter es quedin a Twitter?

No té sentit publicar una resposta o un re-tweet al Facebook. Seria genial que quan escrivíssim a un usuari de Twitter aquest es convertís en l’usuari de Facebook quan transportem el missatge de xarxa social. Però em sembla que, avui per dia, tan Facebook com Twitter estan poc per la feina per aconseguir-ho. Així doncs, per acabar, dos consells: a cada xarxa social allò que li pertoqui. I si vols enviar-ho a les dues, al menys que es noti que no publiques de forma automàtica, com si fossin un robot.

Facebook vendrà les nostres històries

Facebook ha anunciat un nou producte promocional per a les pàgines d’empresa. Es tracta de vendre com a anuncis les relacions que tenim amb les pàgines d’empresa. És a dir, si us relacioneu amb una pàgina d’empresa (per posar un exemple triat a l’atzar, la meva pròpia pàgina empresarial marcmanye.com), Facebook em vendrà a mi una “Sponsored Histories” per poder arriba a molta més gent. Aquest nou producte estarà a punt d’aquí pocs dies.

Com funcionen els “Sponsored Histories?” Molt fàcil. Si avui decideixes unir-te al meu grup al Facebook (o fas algun comentari o penges una foto) i jo contracto aquest servei, la història apareixerà destacada en el canal de notícies de les nostres amistats. D’aquesta manera, la història no quedarà amagada dins el Canal de Notícies de Facebook i podrà arribar a totes les vostres amistats, que veuran aquesta interrelació: “En Joan Secanell s’ha unit al grup marcmanye.com".

Amb aquest nou producte, Facebook pretén fer més humans als anuncis. En comptes de màquines, t’ho està dient una amistat, una persona que coneixes... una persona afina a tu: “Si aquesta persona s’hi apunta, potser a mi també m’interessa”. I així, la pàgina guanya nous admiradors de forma molt més ràpida. Us adjunto un link amb el vídeo promocional que ha muntat Facebook i que us dóna tots els detalls (en anglès, tot i que és molt gràfic).

Aquest producte em recorda bastant als “Promoted Topics” de Twitter. Quan algú vol que el seu tema aparegui entre els més buscats de la xarxa, simplement ha de demanar que el promoguin. Una estratègia que a Twitter ha funcionat i que ara Facebook torna a fer-se seva. A nivell empresarial sembla una bona opció (s’han de veure els preus), però a nivell personal pot comportar una (altra) pèrdua de privacitat. Us agradaria que Facebook usés les vostres relacions per promocionar les pàgines que visiteu?

La generació de converses i les converses paral•leles a Twitter

Un dels grans fenòmens que ha portat Twitter és la autogeneració de converses i les converses paral•leles. Apareixen des de qualsevol àmbit, des de qualsevol punt geogràfic, des de persones totalment anònimes i, a més, arriben a bona part de la ciutadania. Sempre que hi hagi dues persones conversant, la conversa existeix i aquesta es pot multiplicar per cent o per mil o fins a l’infinit.

Aquest matí, com cada dia al llevar-me, he consultat el Twitter i em trobo com a trending topic a Espanya el hastag #rajometreot (a hores d’ara ja ha desaparegut de la llista). “Què carai és això?”, m’he preguntat. De seguida he trobat la resposta. Un parell de puiladors (Puji i  Silperse) van donar volada a aquesta conversa per criticar OT. Ho han fet amb tant d’encert que la conversa s’ha multiplicat per cent i per mil i ha arribat al Facebook. Des del no-res, a trending topic. Felicitats als creadors!

Això m’ha fet pensar en el poder de conversa. Del no-res ha aparegut aquest debat. Com és possible? Si traiem el fet que el programa no està rebent bones crítiques, podem veure com els Social Media són capaços de generar debat entre els seus usuaris. Uns usuaris que comparteixen un punt comú però que, des de casa seva, mai s’haurien pogut unir. Els Social Media ens permeten trencar les barreres físiques i els filtres dels grans generadors de missatges, però també dialogar amb persones amb punts de vista similar a les que, fins ara, no hi podien arribar. Si fins ara les converses eren entre els espectadors i els creadors dels missatges (en aquest cas, la cadena televisiva), avui aquesta línia s’ha trencat. Els usuaris parlen entre ells sense cap problema.

Això ha comportat l’aparició de converses paral•leles als grans productors de missatges. Què es més divertit: seguir el programa o el debat que se’n genera? Passa amb OT, passa amb grans esdeveniments, passa amb debats polítics, passa amb retransmissions esportives... Avui, podem seguir un partit de futbol gràcies als missatges que la resta de mortals fan a Twitter. Si penses el contrari, segueix el proper partit del Barça, l’Espanyol o el Madrid via Twitter i veuràs com (a part de veure els gols amb els teus propis ulls), no et faltarà la informació més essencial.