divendres, 16 de juliol del 2010

La comunicació a les xarxes socials

Aquesta setmana, en Marc Castells, president del Consell Comarcal, ens ha donat un exemple de com no s’han de fer servir les xarxes socials per comunicar. L’agafo com a exemple perquè, tot i ser un dels polítics que més i millor treballa l’entorn 2.0 a la comarca, crec que en aquesta ocasió va errar la fórmula escollida. Estic convençut que ho va fer amb la millor de les voluntats i crec, al meu entendre, que aquesta voluntat contraresta l’error. Simplement agafo el seu cas per explicar com s’han de fer servir les xarxes socials. He de dir, també que he valorat profundament si citar-lo com a tal o deixar-lo com un anònim, però he escollit la primera opció al ser un personatge públic. Després ja veureu perquè.

A principis de setmana, Castells publicava al Twitter i al Facebook que havien declarat deserta una plaça al Servei d'Assistència Tècnica del Consell Comarcal perquè no s’hi havia presentat ningú. Fins aquí, tot perfecte. Molts es van interessar per l’oferta; per tant, Castells va decidir publicar els requeriments de l’oferta mitjançant diversos missatges al mur de Facebook.

Tot i que les intencions eren bones, el resultat va resultar negatiu. Les xarxes socials són una eina excel·lent per informar i notificar l’existència d’una vacant lliure en una administració pública, per exemple. De fet, tard o d’hora s’acabarà anant cap a aquest model. En aquest cas, però, com que la llista de requeriments era llarga, el missatge es va partir. Cinc entrades per una mateixa temàtica, el que va fer que el missatge quedés trossejat, poc entenedor, dificultós de llegir i, fins i tot, considerable d’spam. Per com estava estructurada aquesta comunicació, es va donar una imatge de desesperació i d’improvisació que una figura pública no es pot permetre.

Els missatges al mur i les piulades són per a missatges curts i entenedors. En cap cas, per escriure-hi la Bíblia. Per fer-ho, hi ha diverses alternatives: escriure una nota al Facebook (secció Anotacions), escriure una entrada a un blog personal i, fins i tot, enllaçar una pàgina web on hi figuressin els requisits (per exemple, la de l’organisme en qüestió). Es poden difondre molts missatges per les xarxes socials. Però comunicar de forma errònia a les xarxes socials pot fer disminuir la credibilitat d’un personatge públic, d’una empresa o una institució. Mireu què li va passar a Nestlé. Per tant, cal anar molt en compte en quins missatges és donen, com es donen i per quin canal es donen. A vegades, més important que el missatge, és saber com transmetre’ls de forma entenedora. Espero que el casi hagi servit com a exemple.

1 comentari:

  1. Hola Marc,
    Un plaer trobar el teu blog! Crec que la majoria de polítics no creu en les xarxes socials. Quan vaig sentir a Benach dir que la politica 2.0 no influiria en els resultats de les eleccions properes vaig pensar que s´havia begut l´enteniment.

    Les xarxes socials són avui en dia una gran oportunitat per als polítics per a acostar-se al ciutadà, sobretot en la llunyania que es troben ara mateix.

    I la manifestació 2.0 i els preparatius per la mateixa van ser determinants per a aquella movilització tan bèstia de gent en contra del TC.
    Si Benach creu que la mani no es va moure per facebook i twitter i que el debat generat i l´emprenyament compartit no va influir en que la gent anés a la mani, és que encara no ha entès de que va internet.

    Crec que Marc Castells però es una persona que comença en el tema de les xarxes socials i hi posa molt d´interès. És un polític, no un expert en internet i poc a poc, com sembla que li agrada i realment hi inverteix temps les coses li aniran millor.
    Jo valoro a Castells per intentar-se apropar al món virtual...i al.lucino quan veig que l´alcalde d´igualada ni tan sol és present a la xarxa.

    Poc a poc i entre tots ajudarem a aquells polítics que es vulguin apropar i fer ús de les noves tecnologies per arribar al poble.

    Marc ho intenta, amb errades, però persisteix...i em sembla que per exemple la Marina n´és un altre exemple...llàstima però, que ho està a punt de deixar...

    Una abraçada marc i moltes felicitacions pel blog!

    ResponElimina



Moltes gràcies per participar!