Les eleccions americanes i catalanes a les Xarxes Socials

Estem vivint unes setmanes electoralment molt intenses. Acabem de passar les eleccions als EUA, amb la victòria d’Obama, i aquest divendres comença la campanya electoral a Catalunya, en unes eleccions que seran decisives per al futur del país. Unes eleccions que cada cop estan més presents a les Xarxes Socials. Avui, tots els partits polítics fan servir els canals de comunicació 2.0 per col·locar eslògans i esgarrapar vots.

 La primera gran campanya 2.0 va ser la que va portar a Barack Obama a la presidència dels EUA ara fa 4 anys. Una campanya que el New York Times va considerar clau per a l’elecció del primer president negre de la història dels Estats Units, que ha marcat les eleccions d’aquest 2012 i que, tot i que amb matisos, segurament també marcarà la campanya actual a Catalunya.

Tuit del perfil de BarackObama. Segons Twitter, és el tuit amb RTs de la història.

Les accions d’Obama i del seu equip de comunicació han establert les bases de com s’ha de demanar el vot a través dels canals socials. La primera lliçó és que els partits han d’adaptar el seu missatge a les Xarxes Socials. Twitter, Facebook, Youtube tenen un llenguatge especial i els seus usuaris volen missatges autèntics amb els que es puguin sentir identificats.

Els internautes no accepten els tradicionals mítings ni els avorrits anuncis electorals. Els votants potencials volen propostes i missatges clars. Volen i reclamen autenticitat. D’aquesta manera, els partits no només poden llençar els seus missatges, sinó que els seus seguidors estaran encantats de fer-los difusió. És aquí on l’elector es transforma en part de la campanya també. Una tàctica que els gabinets demòcrates han sabut exportar en els campanyes americanes.



El segon element clau és la proximitat dels líders polítics amb els seus electors. Els internautes volen veure al candidat, què pensa, què fa i quines propostes dóna. És cert que darrera dels perfils oficials d’Obama hi ha tot un equip de comunicació, però els missatges que s’envien semblen trets del propi Obama i no del programa electoral. L’equip demòcrata ha estat capaç d’interactuar amb els seus seguidors i electors. Ho ha fet enviant missatges autèntics, però també demanant propostes, fent preguntes per traslladar posteriorment al candidat i responent als dubtes dels electors.

A casa nostra encara ens queda molt per fer i tot i que hi ha candidats que treballen molt les Xarxes Socials, d’altres tot just comencen a caminar. Aquestes són les estadístiques a data d’avui dels principals candidats a les eleccions catalanes a Twitter.

• Artur Mas (CiU) És l’únic candidat que no té Twitter oficial.
• Pere Navarro (PSC) @Pere_navarro 8379 seguidors
• Alicia Sánchez Camacho (PP) @AliciaSCamacho 6793 seguidors
• Oriol Junqueras (ERC) @junqueras 28660 seguidors
• Joan Herrera (ICV) @herrerajoan 13571 seguidors
• Alfons López Tena (SI) @alfonslopeztena 19217 seguidors
• Albert Rivera (C’s)@albert_rivera 28254 seguidors

De tots els candidats, el president Mas és l’únic que no té compte oficial. CiU ha apostat per perfils de partit i amb mobilitzar la seva base i electorat amb hastags com ara #totsambelpresident. En tot cas, és curiós veure com el perfil @arturmas té 7.373 usuaris tot i no haver piulat mai.

Dels candidats que sí tenen Twitter, destaco positivament el moviment de l’Oriol Junqueras i de l’Albert Rivera. Tot i estar ideològicament molt separats, els dos perfils es veuen 100% autèntics. En els dos comptes podem veure-hi el candidat, com parla amb els electors potencials i també els rivals. Els dos candidats són propers i permeten un diàleg que políticament és molt interessant.

A mig camí es queden els perfils de l’Alfons López Tena i de Joan Herrera. Tot i que en aquests casos el candidat és actiu, encara tendeixen a ser un altaveu de difusió de les consignes del partit. Són perfils reals, però que encara estan instrumentalitzats per l’equip de comunicació.

En tot cas, aquets perfils són més autèntics que no pas els comptes de l’Alícia Sánchez Camacho i d’en Pere Navarro. Tret d’algun tuit puntual, en cap dels dos perfils es pot intuir el candidat que hi ha darrera del seu perfil. Aquest fet s’aprecia especialment en el perfil del candidat socialista, que sembla més preocupat en repetir el programa electoral que no estar en contacte amb els seus potencials electors.

Com veieu, encara ens queda molt per aprendre de les campanyes americanes. Tot i que no estem tan lluny com podria ser en un primer moment. Si us ha agradat aquesta reflexió, compartiu-la abans no comenci la campanya electoral! Nota: les estadístiques de seguidors són del dia de la redacció d'aquest article