divendres, 16 de juliol de 2010

La comunicació a les xarxes socials

Aquesta setmana, en Marc Castells, president del Consell Comarcal, ens ha donat un exemple de com no s’han de fer servir les xarxes socials per comunicar. L’agafo com a exemple perquè, tot i ser un dels polítics que més i millor treballa l’entorn 2.0 a la comarca, crec que en aquesta ocasió va errar la fórmula escollida. Estic convençut que ho va fer amb la millor de les voluntats i crec, al meu entendre, que aquesta voluntat contraresta l’error. Simplement agafo el seu cas per explicar com s’han de fer servir les xarxes socials. He de dir, també que he valorat profundament si citar-lo com a tal o deixar-lo com un anònim, però he escollit la primera opció al ser un personatge públic. Després ja veureu perquè.

A principis de setmana, Castells publicava al Twitter i al Facebook que havien declarat deserta una plaça al Servei d'Assistència Tècnica del Consell Comarcal perquè no s’hi havia presentat ningú. Fins aquí, tot perfecte. Molts es van interessar per l’oferta; per tant, Castells va decidir publicar els requeriments de l’oferta mitjançant diversos missatges al mur de Facebook.

Tot i que les intencions eren bones, el resultat va resultar negatiu. Les xarxes socials són una eina excel·lent per informar i notificar l’existència d’una vacant lliure en una administració pública, per exemple. De fet, tard o d’hora s’acabarà anant cap a aquest model. En aquest cas, però, com que la llista de requeriments era llarga, el missatge es va partir. Cinc entrades per una mateixa temàtica, el que va fer que el missatge quedés trossejat, poc entenedor, dificultós de llegir i, fins i tot, considerable d’spam. Per com estava estructurada aquesta comunicació, es va donar una imatge de desesperació i d’improvisació que una figura pública no es pot permetre.

Els missatges al mur i les piulades són per a missatges curts i entenedors. En cap cas, per escriure-hi la Bíblia. Per fer-ho, hi ha diverses alternatives: escriure una nota al Facebook (secció Anotacions), escriure una entrada a un blog personal i, fins i tot, enllaçar una pàgina web on hi figuressin els requisits (per exemple, la de l’organisme en qüestió). Es poden difondre molts missatges per les xarxes socials. Però comunicar de forma errònia a les xarxes socials pot fer disminuir la credibilitat d’un personatge públic, d’una empresa o una institució. Mireu què li va passar a Nestlé. Per tant, cal anar molt en compte en quins missatges és donen, com es donen i per quin canal es donen. A vegades, més important que el missatge, és saber com transmetre’ls de forma entenedora. Espero que el casi hagi servit com a exemple.